+34 693 615 904

senteradaviu@gmail.com

Senterada viu

L'ASSOCIACIÓ

Home On Som

On Som

Senterada, l’aiguabarreig del Bòssia amb el Flamisell 

Senterada, una cruïlla de camins

El municipi de Senterada limita al N amb els municipis de Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella, a l’E amb Baix Pallars (Pallars Sobirà) i la Pobla de Segur, al S amb l’enclavament de Toralla i Serradell (Conca de Dalt) i a l’W amb el Pont de Suert. El terme és situat a banda i banda del Flamisell, al seu curs mitjà, on rep per la dreta el riu de Bosia, i fins al congost d’Erinyà, entre l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, al sector de contacte de la zona geomorfològica dita de les Nogueres i les Serres Interiors dels Prepirineus. 

El terme comprèn un sector principal, on es troba el poble de Senterada, cap del municipi, i els pobles de Puigcerver, Lluçà, Reguard, Cérvoles, el Burguet, Naens i Cadolla, i l’enclavament de Larén, al NW, entre els termes de Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella.

El principal eix de comunicació és la N-260, del Pont de Suert a la Pobla de Segur, que voreja el riu de Bosia fins a Senterada i segueix d’aquí en avall el curs del Flamisell; de Senterada surt la carretera local que segueix el mateix curs aigua amunt per la Vall Fosca, fins a Cabdella.

L’economia tradicional del terme es basava fonamentalment en l’agricultura d’autoconsum i la ramaderia. Madoz donà referències dels conreus més importants: blat, sègol, civada, patates, pocs llegums i poca fruita. La ramaderia era centrada en la producció d’aviram i de cabrum, a més del boví i dels ases emprats en les feines del camp. La indústria tradicional es reduïa a molins fariners (Cérvoles, Naens) i una pròspera indústria de teixits (3 telers i 1 molí draper) a Senterada, i algunes petites guixeres a Larén, Cadolla, Naens i Senterada. Tanmateix, l’economia ha experimentat algunes transformacions al llarg dels anys. Els cereals i altres conreus dedicats a l’autoconsum han deixat pas als conreus específics d’alta muntanya, com el farratge. Pel que fa a la ramaderia, destaca sobretot la cria de bestiar porcí, oví, cabrú i boví. Amb relació als serveis, el municipi disposa de farmàcia, càmping i de tres cases rurals.